La comissió especial ha escoltat este matí les aportacions d’Adela Cortina, Joan Romero, Omar Cauli, Lourdes Mirón, Luis Vañó i Guadalupe Ferrer

La Comissió municipal no permanent per a la Reconstrucció de la ciutat després de la pandèmia de Covid-19 s’ha reunit este matí per tercera vegada. En esta ocasió, la sessió ha estat dedicada al vessant social de la reconstrucció: equitat i garantia dels drets socials, i ha comptat amb les aportacions i propostes de sis persones expertes en el camp de la promoció social.

Adela Cortina, catedràtica d’Ètica Política de la Universitat de València; Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València; Omar Cauli, director de la Càtedra d’Envelliment Saludable, Actiu i Participatiu de la Universitat de València; Lourdes Mirón, presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD; Luis Vañó, president de la Plataforma del Sector Terciari de la Comunitat Valenciana; i Guadalupe Ferrer, directora gerent de Casa Caridad han sigut els protagonistes de aquesta última sessió.

Abans de començar, Joan Ribó, ha destacat que la reunió “és la més important de totes les que integren la Comissió perquè en este moment hi ha milers i milers de persones que s’han quedat sense treball, que viuen en condicions precàries, i que fins i tot pateixen problemes d’accés a l’alimentació; i és a elles a les que hem d’ajudar des de l’Ajuntament”.

Adela Cortina

La catedràtica d’Ètica Política de la Universitat de València ha instat els representants polítics a oferir a la societat “raons fundades per a l’esperança”, ja que, ha assegurat, “el principal actiu de qualsevol societat, de qualsevol ciutat, és precisament la confiança”.En aquest sentit, ha assenyalat que al nostre país “s’observa una falta de confiança molt gran que cal recuperar perquè si no, ni funciona la ciutat ni la societat en general. I això s’aconseguix quan el funcionament es basa en la justícia”.

Cortina ha defensat la necessitat “d’aparcar el combat de les ideologies i caminar cap a la cohesió social”. I per a això, ha afirmat, són necessaris uns mínims a compartir: “els components de la democràcia liberal-social, que és la que es compromet a respectar els drets, no només els civils i els polítics, sinó també els drets econòmics, els drets socials, els culturals, el dret al medi ambient saludable i el dret al desenvolupament dels seus habitants siga com siga la seua forma de pertinença a la ciutat, és a dir, no únicament pertinença mitjançant la ciutadania, que és la forma plena, sinó respectant els drets de tots els col·lectius que estan inserits a la ciutat, especialment el col·lectiu immigrant, que és clau des d’una perspectiva ètica”, ha explicat.

Joan Romero

Joan Romero ha exposat davant la Comissió el seu convenciment de que “l’escala local serà determinant els pròxims anys”. Romero ha centrat la seua ponència en la necessitat que els treballs que es deriven de les sessions d’esta Comissió estiguen basats en l’acord. El professor ha assenyalat que “la democràcia és conflicte, és deliberació i és acord però en circumstàncies excepcionals com esta ha de prevaldre el diàleg i l’acord”.

En segon lloc, Joan Romero ha instat els representants polítics a tindre “una visió estratègica, ja que el cicle polític només té 48 mesos, per la qual cosa han de ser capaços de trobar eixos que es mantinguen més enllà dels canvis de govern”.

L’última part del seu discurs l’ha dedicada a assenyalar algunes pautes concretes de millora social.  Romero ha instat a actuar de manera immediata en la millora del model salarial, actuar sobre els efectes emocionals de la pandèmia, millorar els sistemes d’informació i seguiment sobre la realitat social, equipar millor els servicis socials i de salut pública, atorgar una atenció especial a la joventut (ocupació, accés a l’habitatge…), canviar el model d’atenció a les persones majors e impulsar una visió metropolitana, especialment en els àmbits relacionats amb la política social.

Omar Caulí

El director de la Càtedra d’Envelliment Saludable, Actiu i Participatiu de la UV ha centrat la seua intervenció en les polítiques i línies d’acció encaminades a l’atenció a les persones majors. Aquest es un dels col·lectius més directament afectats per la malaltia COVID-19. Tal com ha assegurat el professor Cauli, “és necessari un pla de reconstrucció perquè la pandèmia ha canviat la nostra vida per sempre, i no sols entre els ancians, encara que hagen tingut una incidència especial, sinó en totes les franges d’edat”.

Quant a les actuacions post Covid-19, Cauli ha proposat la realització d’un diagnòstic inicial que permeta a l’administració municipal conéixer quines necessitats hi ha en estos moments en este àmbit i quins són els patrons territorials. Així mateix, ha instat a potenciar els programes i activitats per als majors, tant en els centres com a l’aire lliure, per raons de seguretat; i abundar en la conversió en zona de vianants de la ciutat.

Al costat d’estes propostes, l’expert ha apuntat altres idees de millora i atenció de la població major, com facilitar el seu “accés preferencial a esdeveniments culturals, o mercats”. També ha assenyalat la importància d’ajudar al fet que este col·lectiu tinga un accés real a les tecnologies de la comunicació. I ha conclòs exposant la necessitat de reforçar la dotació de recursos humans d’atenció especialitzada (infermeria familiar i comunitària, i especialistes en psicologia i gerontologia).

Lourdes Mirón

Lourdes Mirón, la presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD, entitat que aglutina més de 90 ONG de tota la Comunitat Valenciana. Mirón ha subratllat la necessitat de donar veu directament als col·lectius d’immigrants, “el paper dels quals serà també rellevant a l’hora de la reconstrucció”. L’experta ha aportat una sèrie de propostes d’actuació, basades en la premissa general de la necessitat de “transformar el model econòmic i social, des de la governança democràtica i la justícia global”.

Ha assegurat que València pot ser exemple i impulsora d’esta transformació, i per això ha instat que, des de l’Ajuntament, “es continue acompanyant a organitzacions i comunitats locals mitjançant accions de cooperació internacional i que es continue impulsant l’educació per al desenvolupament i la sensibilització, especialment en estos moments de narrativa d’insolidaritat i de discurs de l’odi”, ha subratllat. “L’Ajuntament ha de mantindre els seus compromisos pressupostaris amb la cooperació”, ha afegit, i ha demanat “mesures excepcionals de suport al sector per a evitar la pèrdua d’ocupació i la desintegració”.

Luis Vañó

Luis Vañó, en representació de la Plataforma del Tercer Sector de la Comunitat Valenciana, s’ha dirigit a les regidores i regidors presents en la sessió, als qui ha dit que “este és el moment d’impulsar una revolució global que tinga com a objecte la protecció de l’ésser humà. Tenim un nou repte: redimensionar la ciutat de València i els seus espais, permetent el seu ús i gaudi a totes les persones. És el temps de les persones per i per a les persones”

Vañó ha assenyalat la necessitat d’implementar mesures d’eliminació del “sensellarisme”, d’accés a habitatges adequats i accessibles, de protecció a les persones amb discapacitat, d’inclusió de la població gitana valenciana, d’actuació contra la fractura digital, o d’ampliació de les ajudes públiques a les ONG. A més una sèrie de mesures concretes de millora de l’assistència al tercer sector de la societat, com la creació d’un Call Center (per a atenció a qüestions de persones majors, de gènere i ajuda psicològica), la implementació del teletreball com una modalitat més de prestació de servicis a l’Ajuntament, o la creació d’un Fons Local de promoció de l’accessibilitat, entre altres iniciatives.

Guadalupe Ferrer

La directora-gerent de Casa Caridad, Guadalupe Ferrer, ha defensat que l’ajuntament és qui ha d’unificar i centralitzar totes les ONG que realitzen lliurament d’aliments, mitjançant un registre de les entitats que el duen a terme”  i “de decidir d’una manera ràpida i eficaç com treballar, sense duplicar recursos, i sota la seua direcció”. “Hem d’aprendre dels nostres errors –ha indicat- i hem d’estar preparats per si la situació es repeteix, per a tindre els espais i els mitjans previstos”.

Ferrer ha dedicat la primera part de la seua intervenció a descriure les manques que s’han observat en l’àmbit de l’atenció social a la ciutat de València durant la pandèmia” com en places d’albergs, la falta de material o el desconeixement de la Policia Local dels recursos per a gent sense llar”, segons ha afirmat davant la Comissió. “L’Ajuntament hauria d’haver actuat de la mà de Salut Pública”, ha afegit; i ha assenyalat que la ciutat “necessita places d’alberg de baixa exigència, però no macrocentres, sinó espais més xicotets disseminats pels barris, per a evitar la creació de guettos”.

Ha assenyalat que, com que la pandèmia per COVID-19 generarà noves persones en exclusió, “”es necessitats d’atenció social a València seran majors, per la qual cosa serà necessari un increment del personal municipal i del nombre de centres de servicis socials municipals, i un millor funcionament d’estos. Ferrer ha continuat instant a la professionalització de l’atenció, atés que les necessitats són específiques i diferents en cada cas.  L’experta ha conclòs assenyalant la importància de la col·laboració públic-privada i de la coordinació de l’ajuntament.